Avui dia 28 de febrer, ha sigut un dia molt intens en el qual hem experimentat una barreja de sentiments enorme. Primer que tot ens hem despertat prompte com tots els dies, i hem anat a l'institut, on hem jugat a voleibol tots els estudiants junts mentre esperàvem a què començaren les activitats. Després hem anat a veure un planetari que hi havia dins de l'institut, aquesta ha sigut una gran experiència, perquè mentre estàvem relaxats mirant les estrelles hem pogut rebre una explicació molt interessant sobre cada constel·lació.
En acabar de veure el planetari, vam anar a firmar els nostres certificats en els quals consta la nostra estada Erasmus en Itàlia.
Una vegada hem acabat de firmar, hem agafat l'autobús tots junts per anar a veure la ciutat de Cittanova. Ens han explicat un poc sobre el seu peix típic anomenat Stocco, hem vist un parc botànic, el mercat del poble (casualment el dia d'avui hi havia mercat), i hem pogut veure també llocs com l'ajuntament o l'església.
En arribar de la visita a Cittanova hem anat a un bar molt prop de l'institut per a dinar. Hem menjat lasanya (primer plat) i carn amb creïlles (segon plat).
Després de dinar ens hem quedat jugant al futbolí tots junts.
Al voltant de les 4:30 hem anat a un centre comercial. Hem vist algunes tendes i hem passat una bona estona tots junts. Més tard, hem anat tots a sopar al McDonald's. Hem menjat una Big Mac amb creïlles i un McFlurry (gelat).
En acabar de sopar hem anat a una bolera on, a més de jugar als bolos, també hem pogut jugar a molt altres jocs.
Fins ací ha arribat el dia de hui. Ha sigut un moment molt difícil, perquè ens ha tocat acomiadar-nos de totes les persones que han estat amb nosaltres durant una setmana, i malgrat que una setmana pareix una cosa insignificant, per a nosaltres no ho ha sigut gens, sempre recordarem als estudiants que han participat en el projecte, totes les coses que hem fet i tot el que hem gaudit amb ells. Malgrat que no vagen a llegir aquest blog, cada un de nosaltres estem molt agraïts a totes les famílies, que ens han cuidat i estimat com si fórem membres de la seua pròpia família. Així que avui, amb llàgrimes als ulls ens acomiadem. Però com se sol dir, no és un adéu, és un ens veurem prompte!